Santa Coloma sense sostre

 

15-01-04

Cada casa és un món, diuen, i és ben cert. Aquesta d’aquí és de caritat, aquella és pairal i la de més enllà és la de la Vila. N’hi ha que són de joc, altres que són de banys i també en tenim de putes. En algunes hi penja un déu-vos-guard, mentre que d’algunes altres un gos te’n fa fora. I de quantes, un cop a dins, no en sortiríem més ràpids que la vista?

Només d’una no en podem escapar. És aquella que sense tenir amo sí que té hereus: el planeta. Però qui es fa responsable d’una propietat sense termenar? Els ecologistes (d’oikós, “casa” en grec) són els economistes de la natura, els administradors cautelosos de la casa comuna. En aquesta llar el terra és la terra, però la teulada és la volta del cel. I és precisament per això que els Joves sense sostre, una nova entitat ecologista de Santa Coloma, s’han posat  un nom tan indigent. Tots tenen casa familiar, la desendrecen cada dia i, per no fer (m’hi jugo un peix), no es fan ni el llit. Però  des d’aquest estiu, Déu n’hi dó si treballen per a la casa de tots! Recullen deixalles, llegeixen manifestos públics, es manifesten contra la línia d’alta tensió i participen activament en qualsevol acció contra les agressions al territori.

Per a aquest dissabte han organitzat un Dia sense sostre a la Plaça del Firal: s’hi farà artesania amb deixalles, taules rodones, concerts i passades de diapositives. I així potser entendrem que com a casa... enlloc.