07-06-2001
Pa, oli i vi... L’exposició que aquests dies es pot visitar al Museu Marítim de Barcelona ens recorda que Homer fa servir l’epítet “el menjador de pa” quan parla de l’home i que va ser Atenea, ni més ni menys, qui va donar als mortals l’olivera. El pa, l’abundor. L’oli, el refinament. Segles després va arribar de mars llunyans un tomàquet i la seva polpa va ajaçar-se damunt la molla divina...
Aquest cap de setmana el pa amb tomàquet rebrà un homenatge a Santa Coloma de Farners, ciutat d’etimologia cerealística. Els polítics hi sucaran (bufa, quin descans, no haver de parlar amb metàfores!) i a l’Ajuntament s’inaugurarà una exposició sobre el setrill. Hi vindrà Rafael Marquina, el prestigiós dissenyador. Mentre altres col·legues seus inventen tamborets estranys per trencar-se la carcanada, ell la doblega per trobar la manera que altres instruments de tota la vida ni bolquin ni perdin res pel morro. També hi serà Jaume Fàbrega, considerat per Quim Monzó “un dels observadors més lúcids de l’actual cuina catalana”. I de plat central, una demostració domèstica de com se suca bé el pa amb tomàquet. Acte expletiu, potser? No. Més aviat la demostració de com sucar el pa serà un conjur contra el perill. No fos el cas que algun cuiner torracollons comencés a tramar la conversió en una mousseline de títol enganxifós aquest regal que els déus ens van fer per a la nostra sobrietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada