21-08-2008
Recorden la notícia d’aquell gastrònom que es va desconstruir ell mateix al Bulli? Va dinar-hi a cos de rei, va fotre el camp sense pagar i es va tornar a fer consistent a Suïssa... Bé, no sé què té d’estrany. Amb la cuina de disseny va començar desapareixent el menjar dels plats i ara, doncs mira, ja desapareixen els comensals...
Servidor, que no té cap intenció de fer-se fonedís, també fa ruta pels restaurants més normals de la seva comarca. A Santa Coloma, per exemple, n’hi ha un que es diu l’Argolla. Correcte, sí senyor. Quietud, pati fresc i un menjar digne per un preu raonable. On és, doncs, la singularitat? En el menú escrit, vet-ho aquí. L’Imma i en Pere són dos lectors empedreïts. Cada dia, abans de la relació de plats, presenten al client un fragment literari divertit perquè vagi fent salivera. Ahir tocava una dècima del Poema satíric contra el vici i mal costum del beure (segle XIX): “Caríssims germans en flasco / res augmenta més la vida / que beure sense medida. / El bevedor mai té xasco...”
M’expliquen que ara obren unes quantes habitacions a dalt i un servei de bookcrossing (intercanvi de llibres) perquè els clients puguin fer-hi aparèixer i desaparèixer les lectures preferides. Bona idea. Un tast de lletres abans d’un àpat sobri i sense pretensions excessives. En temps d’escassetat d’aliments, i ara que els gastrònoms melindrosos tenen el bon gust de perdre’s, heus aquí un restaurant amb nom de fermall que suggereix als clients un altre escapisme: el de la imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada