Laporta, queda’t

15-05-2008

Arriben mals temps per al president del Barça. Aquella capacitat de desafiament amb què va expulsar els energúmens i els nazis del Camp Nou és la que ara li retreuen escridassant-lo a la sortida de la llotja. Aquell no arronsar-se davant dels nunyistes descatalanitzadors és el que ara fa treure al maniqueu de torn el seu mocador blanc. D’aquells sants pebrots de lluir un logo humanitari a la samarreta, ara els rebentaires en diuen manca de respecte als compromissaris! Ja ho canten a Rigoletto: La grada è mobile qual piuma al vento... I més a ciutat, on hi ha molta partícula en suspensió. En Laporta és un milhomes. Sí, i què? En tinguéssim uns quants més com ell…

Per això m’ha alleugerit parlar amb el secretari de la Penya Blaugrana de Santa Coloma de Farners, que resumeix una mica el parer dels seixanta socis, uns barcelonistes pla més savis i objectius. Han deixat d’anar al camp, és clar, perquè ser apassionat no vol dir ser enze. Creuen que els jugadors són uns pocavergonyes; que l’entrenador era massa tou i que en Laporta… doncs que, mira, que sempre li haurem d’agrair el catalanisme retornat i que, en efecte, no ha tractat bé les penyes, però ha tingut el valor de posar-hi ordre i actualitzar un cens que el populisme nunyista havia inflat en benefici propi. Laporta, resitua’t, encara hi ets a temps.

Enguany la penya blaugrana de Santa Coloma de Farners celebra el 40è aniversari. Un consell per a Laporta. Que vingui a Santa Coloma a festejar-ho i el necessari acte d’humilitat se’l faci baixar amb un xerric de ratafia.