26-04-2001
Tractant-se del seu lloc a la classificació, més que el “després de mi el diluvi” als directius del Barça els escau la sentència de l’emperador Vespasià: “Per als ambiciosos de poder no hi terme mitjà entre el cim i l’abisme”.
La manifesta ineptitud d’en Gaspart, sembla ben bé un pla perfectament dissenyat per Núñez. La cantada a Liiverpol (It’s been a hard day’s night!), la rebolcada de Pamplona... Tot plegat, no ha propiciat ja els primers fruits? Perquè alguns ja comencen a reivindicar el pesident. A ell, a l’autèntic responsable que al millor club del món potser no el vulguin ja ni a Europa.
Què en pensen a la penya blaugrana de Santa Coloma? Seria interessant saber-ho, perquè fundada el 1968 per un grup de catalanistes, és una de les més antigues. L’any de la final de Basilea, quan el pesident encara no havia tingut temps de destruir l’esperit del club, aquesta penya va sortir del Bar Sport amb un munt de senyeres i, com la resta dels trenta mil seguidors, van rebre la felicitació de totes les autoritats internacionals pel seu civisme i urbanitat. Guanyés o perdés, aquell sí que era un club de prestigi mundial! Aquest d’ara no és res més que la deformació especular perpetrada, amb la connivència de penyes i forofos acrítics, per un megalòman ambiciós de poder. Potser l’emperador busca l’abisme per tornar a fer el seu cim: el projecte Barça- 2000.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada