02-03-2000
La carretera, ha dit algú, és l’únic pecat nou que hem inventat en aquest segle. Així doncs, potser fa bé el conseller d’Obres Públiques de voler desempallegar-se, penedit, de la seva feblesa més sovint proclamada, l’Eix Transversal.
Però que s’ho pensi bé. Diuen que no existeix el camí cap a la felicitat, perquè la felicitat és precisament el camí. Pecat o no pecat, deixarà que el MOPU ens gestioni a partir d’ara el camí que va de Vic a Girona? I si aquest tram resultés ser la nostra aorta abdominal per on circulen, creuant-se, tot de felicitats efímeres i renovades a cada viatge ? Un parer com aquest defensa Fer Maia, una societat gastronòmica colomenca fundada “per a l’estudi, l’experiència i el gaudi del vi i de la vida”. Els seus membres apliquen a l’objecte social allò de menjar poc i pair bé. La primera acció va ser reunir cent cinquanta comensals a les Termes Orion, en un àpat gustós i memorable. Dos anys després, fan el rotet i es posen a pensar què faran per sopar. Faran, faran... una mostra de l’alta cuina a banda i banda de l’eix transversal Girona-Vic. La flor dels fogons del Ripollès i Osona amb la nata de les tovalles selvatanes i gironines. I del simposi n’hi diuen Greix Transversal.
La golafreria, sí senyor! Perquè si la carretera és l’únic pecat nou que hem sabut empescar-nos avui, més valdrà que un d’antic li doni substància, en un periple feliç del cor al ventre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada