23-06-2002
En aquest mundial tothom hi té selecció menys els palestins, els kurds i els catalans, però potser és una sort, si es té en compte la fila que fan taxistes, empleades de banca, estudiants, forners... tots vestits amb la mateixa samarreta, menjant-se les ungles a la plaça gran i patint pel seu equip nacional.... Ha de ser molta responsabilitat que de tu depengui la felicitat de tants histèrics! I deu ser per això que en vuitens de final un ídol portuguès va proposar a un coreà empatar el partit, que etimològicament vol dir fer un pacte. El coreà, tu diràs, no tenia cap obligació de saber etimologia llatina, de manera que no va parar fins fer barraca. I, au, ja tens tot de lusitans somicant en públic...
A Santa Coloma l’agrupació d’antics jugadors i afeccionats del Club de Futbol Farners organitzen des de fa quaranta anys un partit molt famós perquè sempre acaba en empat. No falla: cap al minut vuitanta-nou els que van guanyant s’acosten al del xiulet i l’interpel·len. –“Què, àrbitre, com ho hem d’arreglar això?” Aleshores l’àrbitre espera que la pilota rondi l’àrea contrària i, quan és a una distància que eviti caure en l’absurd, xiula un, dos, tres penals, els que faci falta. Ningú no protesta, ningú no se n’alegra. Davanter i porter fan el que els toca fer i l’empat, que, recordem-ho, vol dir “quedar en paus” assegura que la tradició s’estiri un any més.
Empatar vol dir quedar en pau, però hi ha qui copsa el sentit profund dels mots i hi ha qui no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada