03-11-2005
La trista llagoteria dels grans fabricants de cava ens ha recordat que el diner no té pàtria, que és covard i que pot arribar fins i tot a ser hipòcrita (-- Què dius? Una llista de boicot per internet? Ui, ui, ui, estiguem bé amb tothom...!)
Ara bé: també és cert que l’empresari català pateix la follia de Castella més directament que no pas tots els qui vivim d’un sou a final de mes. I ja no et dic res dels funcionaris. És per això que tots ens hauríem de sentir una mica empresaris i fer-los costat. Com? Doncs, mira, per exemple, garantint-los el mercat i fent nostre el darrer estudi del catedràtic d’economia de la Universitat Autònoma, Josep Oliver, on es diu que “Catalunya ja compra a Espanya (40%) gairebé tant com hi ven (45%)” O sigui, que nosaltres també podem escagarrinar-los deixant de comprar segons quins productes. Els dia que els catalans ens traguem de sobre els complexos ens farem respectar d’una vegada.
Què, som-hi? I de passada, que cadascú enforteixi els productes del seu poble. Per exemple, a Santa Coloma ni kellogs, ni lanjarones ni marinas d’or-ciudad de vacaciones! Que és això de no esmorzar amb les nostres tan afamades galetes? I que no tenim una aigua de gran qualitat embotellada per un colomenc? Escolta, què dius, que encara no et remulles els saxons a la nostres excel·lents instal·lacions lúdico-termals?
Ja ho veus, espanyolet, quid pro quo, que deien els romans. Tu me la fots, jo te la foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada