13-02-2003
Quantes paraules tindrà aquest article? En sobraran, en faltaran? Allò que deia la vella tècnica oratòria, segons la qual el més important del món es pot dir perfectament en cinc minuts, també val per a la literatura? Es pot corprendre el lector, divertir-lo o captivar-lo en cent paraules?
Ho sabrem aviat quan es resolgui el I Concurs de microrelats convocat per l’associació Amics de la Ratafia, una entitat colomenca que va néixer per preservar no solament el gust d’aquest aiguardent, sinó també el dels mots de la nostra llengua. Organitzen, entre altres activitats, tallers d’elaboració del licor i festes literàries anuals. En les bases d’aquest nou certamen s’hi especifiquen dues condicions essencials. La primera: que el relat no contingui més de cent paraules. La segona: que una sigui el terme “ratafia”. Una beguda, doncs, llegida en un paràgraf. O un escrit begut en un gotet.
La ratafia és un licor consumit gairebé a microdosis. Si li busquéssim un correlat literari hauríem de pensar en l’epigrama o la narració curta més que no pas en l’oda o la novel·la. No és estranyar, doncs, que el concurs convocat hagi resultat un èxit de participació. Cent vint-i-sis participants. Tant en temes de paladar com de llengua els colomencs es mostren proclius a la reducció. Per a nosaltres aquest article (dos cents vint-i-set glops fins al parèntesi ) ja és un trago llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada