16-03-2000
Gairebé un quart de milió d’exigents visitants, una facturació superior als mil milions de pessetes, instal·lacions noves, hotel nou, apartaments de qualitat. I un parc ludico-educatiu de neu per a infants. Ah, i un heli-sky que no falti... Això és la vall de Núria avui: un complex turístic d’aquí t’espero. Els nostàlgics recordem quan Núria no era gaire més que unes cel·les d’acolliment per a devots i una olla de Sant Gil per a ficar-hi el cap i esperar quedar prenyada.
Ai, que patirem! Primer van ser els camps de golf, i ara les estacions d’esquí. Estem sofisticant una oferta de lleure sense adonar-nos que vol aigua i neu a dojo. Si escassegen els recs i la gespa no és prou ufanosa, què passarà amb tots aquests llepafils que s’agafen el handicap amb paper de fumar? Si no neva, on faran les ziga-zagues, tots aquests amants de pendents que sempre es baixen i mai no es pugen?
Per això tranquil·litza tant veure que a Santa Coloma es promou una activitat de lleure col·lectiu tan sòbria com és la de caminar i prou. Tenim d’una banda, la tradicional processó de devots del Pelegrí de Tossa, idònia per als trackers perseguidors de rècords. Tenim de l’altra la tradicional caminada popular que cada any organitza amb èxit l’Agrupació Sardanista. Enguany, per exemple, fins a Sant Pere Cercada, una distància raonable per a aquells visitants que sàpiguen fer el mig aire però que encara es descomptin en les tirades de compassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada