16-12-04
Com per art de màgia (que és el que toca per aquestes dates) ha aparegut a Santa Coloma un arbre de Nadal esplèndid, rutilant, fet exclusivament de merda i material de rebuig. Els creatius del Taller de Medi Ambient han reunit sabatots, plàstics, CD’s, tetrabreacks i moltes altres immundícies i n’han fet un conjunt harmònic de més de cinc metres d’alçada que corrobora la màxima de l’escriptor alemany Paul Güll : “No solament ofereix matèria artística allò que és bell, sinó també allò que és lleig...”
La tradició de l’arbre de Nadal, segons el nostre folklorista Joan Amades, és d’origen nòrdic. Els obsequis que hi pengem volen recordar la florida dels arbres esmorteïts per la fredor de l’hivern. Naturalment, aquest pinus deixallerus que ha brotat al costat de l’església ens vol recordar una altra cosa: que som uns malcriats, uns histèrics, que molta nit de pau i molta hòstia consagrada, però som incapaços de bastir una societat “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”, com deia Espriu.
Nosaltres mateixos som productes de rebuig, la causa de la causa. Per això trobo que a l’arbre hi falta un pedòfil, per exemple. I un especulador borsari. I un polític corrupte. I un escolar indomesticat. I una mocosa amb tanga. I un tertulià de Salsa Rosa. I un traficant... I és clar, també hi falta un servidor, que ara mateix els deixa perquè ha d’anar a comprar cinquanta regals inútils per a la família. Bon Nadal tinguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada