13-07-2006
En un lloc de l’Àfrica el nom del qual recordo perfectament viu un seguidor fervent del Reial Madrid però que porta sempre posada la samarreta del Barça. El meu amic, el metge terrassenc, em reprodueix la resposta davant la pregunta que vostès ja s’imaginen. “Sí, sóc del Madrid, però aquests colors son més bonics...”
Això és l’Àfrica, lector. Ho explicava el polític Leopold Sédar Senghor, cap als anys 60, en un congrés de la Unió Nacional de la Joventut, a Mali: “Al contrari de l’europeu”-- els deia-- “el negre africà no manté distants els objectes, ni els analitza. Senzillament els toca, els mira i els sent”. El nostre amic madridista sent la bellesa d’uns colors i sap dissociar amb simplicitat aquest sentiment del que li dicta la contemplació del futbol. Però au, va, no te m’espantis, lector: estic parlant d’una anomalia. Perquè si viatges a l’Àfrica, t’adonaràs de la grapa que hi té el Barça. És un corrent de simpatia que transcendeix l’esport i que servidor no acaba d’entendre ben bé del tot.
L’únic que pot fer és celebrar la iniciativa de la penya blaugrana de Santa Coloma, que ha decidit ajudar Adamou Seini, un seminarista nigerià que s’escarrassa per entretenir en l’esport un jovent que està desesperat. Fundaran la penya blaugrana de Niamey i la junta directiva colomenca apadrinarà la nova agrupació. En compensació, l’Adamou, que és negre com el color negre, podrà dir que és del Barça, però que li agrada el color blanc. El d’alguns blancs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada