29-04-2010
La família tunisenca arriba a Catalunya sense saber res del país ni de la seva gent, però amb molta curiositat. Surten de Barcelona i comencen un circuit pel país. La filla és una escriptora precoç. Els pares l’acompanyen perquè és una menor. Viatgen sense saber ni on els agafarà la nit, refiant-se dels amics que els han organitzat el viatge. Podrien ben bé haver anat a parar a aquella animalada del Saloufest, enmig de joves borratxos i hotelers que els tracten com si fossin bestiar. Però no. La nit els sorprèn a la Selva... Trucada a la fonda l’Argolla, de Santa Coloma de Farners. Llàstima: és dimarts i tanquen d’hora perquè els dimecres fan festa. No hi ha clients allotjats, avui. Seria estrany, doncs, que no els atenguessin? Gens ni mica. Però la mestressa es fa càrrec de la situació, es queda a l’establiment i els espera fins tard. Quan arriben, els saluda amb una rialla distesa malgrat el cansament, uns mots de benvinguda, i un oferiment d’ajuda per pujar les maletes. L’habitació és impecable i l’ambient, acollidor. “Mmm, una maison d’hôtes...” diu el pare. Bona nit i descansin. L’endemà l’encarregat podia haver gandulejat a casa seva, però com que sap que han arribat uns clients, a les vuit ja és a la cuina per preparar-los un esmorzar. És un lector empedreït que en temps de lleure porta un club de lectura i una revista digital. Per això quan s’assabenta que la filla escriu novel·les, els demana permís per asseure’s a taula, s’interessa per la seva obra, li fa una entrevista i tots plegats passen una bona estona parlant de llibres... Al cap d’una hora, la família s’acomiada i continua el circuit turístic...
La família podria haver anat a parar a Saloufest, però la sort (la d’ells i la nostra) els ha dut a un establiment ple d’encant i de distinció en el tracte . “A tot arreu sou tan familiars i professionals, els catalans?”, demanen al cronista. -- Glups, fa ell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada