28-07-2005
Entenguem-nos, lector: sense partits no hi ha democràcia, i sense democràcia hi ha totalitarisme de dretes o d’esquerres. El problema ve quan els partits estan liderats per una colla de poca-penes refistolats i amb complex de tacòmetre: un vot, dos vots, tres vots... Són tots iguals, però no pas per corruptes (la majoria són ben honestos) sinó per inconsistents, sectaris, engalipadors i pagats de si mateixos.
N’hi ha un, per exemple, que ve a relaxar-se al balneari de Santa Coloma de tant en tant, i des de fa anys, sense que mai s’hagi dignat a conèixer ni saludar els militants de la secció local del seu partit. Ni un minut perdut del seu descans per discutir amb la gent de base, la que tantes hores regala perquè ell pugui continuar fent el pinxo al Parlament.
Vist el pa que s’hi dóna, no és estrany, doncs, que els joves comencin a fugir de la política institucionalitzada com de la pesta. Una vintena de colomencs generosos són a punt de constituir un casal popular a Santa Coloma per tal de treballar en favor de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Sí, sí, ho han llegit bé: nois i noies que estan disposats a perdre temps i diners treballant desinteressadament pels Països Catalans. I què diuen en la primera declaració escrita d’intencions? Doncs que els guiarà el respecte, la manca d’ànsies de protagonisme, la no militància i la voluntat d’ “aconseguir que la gent de Santa Coloma vegi aquestes accions, com una normalitat social de poble i de país”. Subratllo la paraula: normalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada