06-10-2005
Ja té conya: comença a instal·lar-se l’opinió que aquest és l’estatut d’en Mas i de CiU. M’imagino l’estupor dels d’ERC en veure que el seu president, el de les grans carallotades per sortir als mitjans, no tenia cintura ni per fer-se un lloc en les negociacions finals i en la foto definitiva. -- “És que jo penso en el país, no en la foto” Sí, home, sí, i demà m’afaitaràs...
Doncs així estan les coses: el catalanisme sobiranista, novament amb un líder sòlid, Artur Mas, que va saber aguantar el xàfec espanyol. Els republicans independentistes-federalistes, mirant d’amagar el llautó. I els altres sobiranistes, els radicals, els que no volen un estatut sinó una constitució catalana? Bé, per a ells bruma recurrit iners: torna l’hivern estèril. Torna la travessia del desert, ara que tothom recobra la servil aspiració que Espanya ens escolti. Defensaran (quin remei!) un estatut en què no creuen però a partir d’ara ja els poden venir independentistes-federalistes amb un flabiol sonant. No colarà. Continuaran treballant des de fora dels partits per tal que el somni no s’esvaeixi. Això és el que ja fa un grup d’entitats que organitzen el Congrés per a la sobirania dels Països Catalans. Aviat serà presentat a Santa Coloma gràcies al Casal independentista Sega 1640. L’ideal necessari. El valor ètic i estètic de qui encara no està malmès per l’ambició de càrrecs i per les ganes de fer el pinxo en despatxos, tribunes i faristols de premsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada